AMALIA FERNÁNDEZ. Visc i treballo a Madrid des de fa 28 anys. Formació clàssica (ballet) com gairebé totes les persones de la meva generació que van passar el seu període estudiantil a Espanya.

La meva trajectòria professional ha anat de la interpretació (com a membre de la Cia. El Bailadero-Mónica Valenciano, durant 10 anys) a la creació independent a partir del 2005. En aquesta fase, he creat peces en solitari (Matrioixka, Kratimosha, En construcción 1 i 2, El resistente y delicado hilo musical, etc) i en col·laboració amb altres artistes (Shichimi Togarashi amb Juan Domínguez, Perrita china amb Nilo Gallego, Bailarina II amb Sonia Gómez, etc.). També he participat en processos d'altres artistes, com a intèrpret, coach, coreògrafa, col·laboradora puntual...

Actualment treballo a EXPOGRAFÍA, projecte sobre l'exposició i els elements que la composen (l'objecte, el subjecte i la visió mateixa), i sobre els dispositius teatrals i museístics i com això influeix en les normes inconscients, les formes de veure, el temps... aquesta obra s'estrenarà al gener del 2019. Col·labora amb mi en aquesta investigació Anto Rodríguez. Estem molt entretinguts...

Una altra part important de la meva feina està relacionada amb la docència en diversos contextos acadèmics i extraacadèmics, amb el suport d'institucions públiques o privades. En aquest sentit, un dels projectes més bonics, ha estat Ser o no ser un cos, en col·laboració amb Santiago Alba Rico, i la col·laboració intermitent amb el MPECV.

Canto en un cor des del 2004, la qual cosa ha influït molt en les meves peces dels últims anys.

També sóc professora de ioga Iyengar, i aquesta relació des de fa 23 anys amb el ioga, ha contaminat la meva visió del les pràctiques artístiques i la seva metodologia de transmissió.

M'interessen molt els processos col·lectius d'estudi i creació d'obra.