Cia. Maria Antònia Oliver
MARIA ANTÒNIA OLIVER és coreògrafa, ballarina, pedagoga i gestora de projectes relacionats amb la dansa, constitueix la seva pròpia companyia l’any 1989 a Barcelona i és en 2000 que s’instal·la a Mallorca i emprèn un treball amb fort compromís social, gestionant un festival d’àmbit europeu en un context rural i iniciant projectes pedagògics.
Des de llavors, ha creat diferents espectacles per a públic adult i per a públic infantil i familiar amb la clara intenció de fer arribar la dansa a tots. Entre les produccions per a adults destaquen: La Contínua (2011), Poetes, Mapes, La Paraula i a els Peus Nus (2008) representats en diversos teatres, fires i festivals del panorama nacional i internacional. En l’àmbit familiar destaquen Bobot (2000), Rasss, Na Llauneta Recicla, Ratataplam, L’homenet i el despistat i Petita Lula (2008).
Els últims espectacles de la companyia són: nOu (2010) per a tots els públics; Las Muchas (2011), creació per a públic adult, amb 11 dones d’entre 70 i 82 anys de Maria de la Salut (Mallorca); Malmenats (2014) per a públic adult; Trobades (2014), per a públic familiar, una coproducció amb la cia francesa La Rampe-TIO; Encaixar (2015) per a adults, una coproducció amb el Teatre Principal de Palma (Mallorca); Volen, Volen (2015), per a públic infantil, i la reedició de Na Llauneta Recicla (2017), també per infants. Actualment treballa en la producció de dos espectacles, un per a públic familiar, Ballum, i un segon per a adults produït pel Teatre Principal de Palma.
Cia Mariantònia Oliver porta a terme amb regularitat projectes pedagògics i de creació a escoles. També treballa amb joves en risc d’exclusió social i amb persones grans, construint projectes de Dansa Comunitària i d’Inclusió Social des de fa una dècada.
Ha realitzat dos projectes creatius amb l’Obra Social La Caixa, un amb dones majors de 70 anys i un altre amb adolescents en risc d’exclusió social.
Des de 2016, la companyia impulsa el Centre de Creació i Festival EiMa, dos projectes en un que busquen connectar els processos artístics amb les necessitats de Maria de la Salut, un petit poble de l’interior de Mallorca.
Encaixar
El mateix equip que treball en Malmenats, proposa ara una peça que transita pels imaginaris més personals, fins als íntims, dels membres de la companyia, sempre des del llenguatge del cos. Un cos que parla de solitud, edat, necessitat, plaer ... I de com la vida podríem dir que és un cabaret.
'Encaixar' la vida, el pas del temps, els cops, els ossos, els canvis, les coses que són i les que no poden ser. Sempre des del llenguatge del cos. Un cos vívid i disponible per a abraçar qualsevol cosa que es presenti. Fràgil i descarat alhora. Un cos que, com diu Mariantònia Oliver en algun moment de la peça, 'Té frases' i ens parla, de vegades des de la urgència i altres des de la serenitat, sobre l'experiència, la necessitat, l'edat, el plaer.