Élise Moreau
Foto: Horacio Cabilla-SLMFV
ÉLISE MOREAU (Avinyó, França, 1992) és ballarina, coreògrafa i pedagoga. Viu i treballa a Barcelona des del 2017. Va estudiar dansa contemporània a França i Bèlgica, on es va graduar al Conservatori Reial d'Anvers. Allí va començar la seva carrera treballant com a intèrpret per a creadors com Romeo Castellucci, Dominique Boivin o Jaco Van Dormael. En arribar a Barcelona cofunda el col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina, amb el qual desenvolupa treballs performatius i pedagògics amb perspectiva llibertària, anticadèmica i feminista. Des del 2018, forma part de Makrâl, un col·lectiu pluridisciplinar franco-belga que cerca formes in situ per activar la memòria col·lectiva en territori rural. En paral·lel, col·labora amb la companyia Camaralucida i amb l'artista Noela Covelo Velasco.
Com a ballarina i coreògrafa, li interessa la potència del cos i del moviment. Estima particularment l'acció performativa artesana (sense grans mitjans exteriors) per la seva potencial universalitat i per la seva accessibilitat econòmica i, per tant, deselititzant. Aspira a una investigació íntima i permeable que sigui capaç de qüestionar, divertir i de vegades molestar.
Sensibilidad artificial
Sensibilitat artificial és un estudi sobre la dicotomia mentida-sinceritat i és el primer projecte de creació individual d'Élise Moreau, després de dedicar cinc anys als processos col·lectius.
A les arts contemporànies, on la noció de personatge ha desaparegut pràcticament, i a la societat actual, on la seva representació és omnipresent, es pregunta com de diferents són les accions performatives de les accions socials. La proposta investiga, doncs, l'art de confondre com a pilar de les nostres relacions interpersonals i del contracte moral escènic.
Sensibilitat artificial rescata el debat del segle XVIII sobre la correcta tasca de l'actor en què s'enfronten el romanticisme i el classicisme. Uns prediquen la sinceritat de les passions de l'actor, altres venen els mèrits del fingiment atent i precís. El projecte transposa aquesta problemàtica a les pràctiques escèniques actuals amb el desig d'indagar la possibilitat d'un híbrid: la sensibilitat artificial.
La residència a La Caldera se centrarà en un estudi corporal de l'Ensayo sobre el origen y naturaleza de las pasiones, del gesto y de la acción teatral escrit per Francisco Rodríguez de Ledesma sota el pseudònim Fermín Eduardo Zeglirscosac el 1800, un veritable manual d'interpretació destinat a un objectiu molt concret: la instrucció de nous actors. Prestant el meu cos a les seves descripcions precises, aspiro a explorar els moviments atribuïts al que ell anomena les passions veritables versus els de la seva teatralització.