Julián Pacomio
Julián Pacomio és artista escènic, investigador i comissari. Desenvolupa el seu treball entre Espanya i Portugal, compaginant la creació artística amb la docència universitària i el desenvolupament de projectes de recerca i mediació en l’àmbit de les arts vives.
Ha creat, entre d’altres, les peces My Turin Horse (2012, Matadero Madrid), Espacio Hacedor (2016), desenvolupada juntament amb l’arquitecte Miguel del Amo dins del programa Artistas en Residencia de La Casa Encendida i el CA2M, i El mundo bajo el mundo (2017). Els seus tres últims treballs —Apocalipsis entre amigos o el día simplemente (2021), Toda la luz del mediodía (2023) i Os teus mortos (2025)— conformen la Trilogia del Sol.
Col·labora amb la coreògrafa Ángela Millano en el projecte de recerca Asleep Images, del qual formen part les peces Make It, Don't Fake It i PSYCHO (2019), desenvolupades en residències com Tabakalera (Sant Sebastià), La Caldera (Barcelona), Atelier Real (Lisboa), Desfoga (Cambados) i S'ALA (Sassari). Des de 2017 treballa regularment amb el coreògraf João Fiadeiro, participant en les peces From Afar It Was an Island, De Perto, uma Pedra i O Que Fazer Daqui Para Trás.
Com a comissari ha desenvolupat, entre altres projectes, el cicle de performance NO NO NO SOLO SOLO NO (Injuve, 2020) i l’exposició Contemplar una superficie inestable (2021), juntament amb Ignacio de Antonio Antón, seleccionada a la convocatòria Inéditos de La Casa Encendida. És cofundador de NOVO Festival, a Lisboa, dedicat a les arts visuals, la performance i el pensament crític, així com cofundador i membre de l’espai PISCINA, també a Lisboa.
És graduat en Filosofia per la UNED, llicenciat en Belles Arts per la Universidad de Salamanca i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual per la Universidad de Alcalá i Artea, en col·laboració amb el Museo Reina Sofía, La Casa Encendida i Matadero Madrid. És Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica per la UNED. Entre 2015 i 2017 va participar en el programa d’Estudis Avançats en Pràctiques Crítiques del Museo Reina Sofía, organitzat per Artea dins del projecte Teatralidades Expandidas. El 2020 va formar part del PACAP (Performing Arts Advanced Program) de Forum Dança, a Lisboa.
Teatro infantil
Durant la residència d’escriptura a La Caldera he investigat les relacions entre infància, representació i teatre, prenent com a punt de partida dues versions de Hamlet realitzades per Rodrigo García: Hamlet Kebab (2016) i Hamlet está fatal(2026). Aquest procés ha donat lloc al text «Existen diferencias entre el kétchup y la sangre», publicat a Teatron.
A partir d’aquest treball, he començat a prendre notes i a reunir materials per a una nova recerca, provisionalment titulada Teatro infantil, que parteix d’una pregunta sobre les maneres com la infància —o els infants, concretament— apareix i opera en escena. M’interessa especialment observar què passa quan infants o intèrprets no professionals s’enfronten a textos, accions, imatges i conflictes procedents del món adult; quines distàncies es produeixen entre el dient (el cos), l’acte de parla (la veu) i el contingut del text (allò que es diu); i com la imperfecció, l’amateurisme, l’humor o la manca de domini tècnic poden convertir-se en dispositius estètics.
La recerca travessa referències teatrals, cinematogràfiques i literàries —des de Bugsy Malone (1976), d’Alan Parker, on un grup d’infants interpreta els codis i conflictes del cinema de gàngsters, fins a Literatura infantil, d’Alejandro Zambra, d’on prenc prestat el títol— i es pregunta per la possibilitat de treballar amb la infància davant de textos clàssics i monumentals. Entre les possibles línies futures apareixen tant l’estudi de casos concrets com la possibilitat d’abordar materials procedents de la tragèdia clàssica, com l’Orestíada d’Èsquil.
