Pere
Faura
Pere (Gay) Faura. El treball coreogràfic de Pere Faura es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, com la disco i la cultura club, els stripteases o el cinema de terror, per remesclar-los de nou en una coreografia multidisciplinària entre tots els elements que conformen l’engranatge teatral.
Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals. Ha coreografiat gales literàries i de lliurament de premis. I el 2020 va coreografiar la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català i el 2018, va dissenyar el programa de televisió BALLAR, emès pel Canal 33 diverses vegades.
La seva formació abasta la música, la dansa, el teatre musical, la direcció teatral i la creació audiovisual. El 2002 es trasllada a Amsterdam per estudiar direcció coreogràfica a la School for New Dance Development, d’on es gradua el 2006. Entre 2009 i 2011 cursa l’Amsterdam Master of Choreography, i després decideix continuar produint espectacles amb la complicitat de diversos centres de creació de la ciutat, el Mercat de les Flors, d’on és coreògraf resident entre 2018 i 2022. El 2024 es gradua del Màster de Composició Musical amb Noves Tecnologies de l’ESMUC.
Sweet Tiranny
A partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals del anys de l’era disco (70s i 80s), la peça dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió dins d’una estructura palindròmica que funciona com a mirall deformat que amplia i distorsiona aquesta relació per tal de fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.
Copiant, versionant o destrossant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, la peça transcendeix el clixé que representen i desplega reflexions suades sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació teatral, ja sigui entre el creador i el mercat, entre el coreògraf i els ballarins o entre els intèrprets i el públic. I presenta la disco com a possible espai polític de subversió física i festiva.
Una peça grupal, macarra i reivindicativa entre la disco i l’estudi de dansa, entre la festa i la feina, entre la llibertat individual i les obligacions col·lectives.
