Las Magias és un sol de dansa que evoca i es nodreix de la mística, de la natura, de les poètiques del microscòpic i el galàctic, de les potències expressives d'un cos nascut, entrenat i entès per aprehendre el món des de la dimensió més profunda de la dansa.

En el primer abordatge del treball he obert enamoraments sobre figures relatives a elements naturals, celestes i místics; i sobre les quals he aplicat una superposició de capes bàsiques que ordenen i clarifiquen l'acció del cos i es complexitzen en la interrelació. A poc a poc intento donar sentit a tot amb el suport estètic de la cosmovisió que es va revelant en aquest camí, i que em guia en la creació d'una partitura base que tingui cura més i més de tot el conjunt de la gestualitat del cos. Al llarg de la residència, aprofundiré en l'estudi, el desenvolupament i el maneig d'aquesta partitura inicial, amb el propòsit de produir un llenguatge precís i genuí, que permeti la creació d'una composició coreogràfica estable. Refinar aquesta dansa desconeguda. I sempre oberta que tot canviï.

'La copertenencia del que habla a aquello de lo que habla, a aquello con lo que habla, y de aquello con lo que habla, es el reconocimiento de que, en efecto, aquello de lo que habla, habla.' De la phénomenologie du corps à l´ontologie de la chair, Renaud Barbaras.

El cos és l'energia més densa de la ment. La ment, l'energia més subtil del cos. Res més bell, més harmònic i més dolç. És llenguatge en cada instant.

En el seu brollar, els moviments alliberen noves possibilitats de ser sense ser del tot. Es donen en una manera d'ocultació i no en el registre d’allò espectacular.

En un procés creixent i decreixent aquests moviments són observats, dirigits, redirigits, de vegades reconsiderats i fins i tot conservats en el silenci, i conviuen amb la quietud. En un buidar-se que ofereix una possible salvació a la radical vulnerabilitat del cos.

En la peça es va desvetllant l'experiència del cos guiat per la calma, com un símbol que genera diferents comportaments i travessies per l'espai.

L'escultor aragonès Gargallo deia que l'escultura és una manera d'expressió que dóna forma concreta al pensament. En aquest sentit, potser en "Cuerpar" predomina una manera d'expressió "quasi escultòrica" que permet l'aparició de l'energia més subtil del cos.