Díptico por la Identidad  suposa una particular investigació duta a terme des de 2013 al voltant de qüestions de gènere i identitat, amb el desig de proposar un context de pensament i acció que ofereixi, a través de pràctiques artístiques i polítiques dissidents, conceptes permeables sobre la identitat. La idea que la nostra identitat no és una cosa inherent i que existeix perquè sí, sinó que s'imagina, s'inventa i representa, pretén travessar dos dispositius escènics confrontats en un díptic; Dios tiene vagina, Cercano al concierto, Al ritual y al folclore i Comerme las flores que s'inclina cap a la conferència, la política o l'activisme.