Cos de Treball

Quantes hores treballes tu?
Quant temps passes fora de casa?
I fora de la teva ciutat?
Quant cobres?
Quant creus que hauries de cobrar?
Et sents sol/a?
Creus que, de vegades, exerceixen poder sobre tu?
Creus que, de vegades, exerceixes poder sobre altres?
La teva feina et permet imaginar o portar a terme una criança?
O tenir cura d’altres persones?
Creus que fas més que els altres?
Has de combinar la teva feina amb una altra per organitzar-te econòmicament?
Creus que, de vegades, et instrumentalitzen?
Com estan les teves ganes de treballar en aquest àmbit?
Has pensat a deixar-ho o canviar?
Com estàs?

Una trobada que neix del desig de projectar i generar espais per al pensament, el fer i el futur col·lectiu en el nostre àmbit. Alhora, s’alinea amb la investigació que Lara Brown està portant a terme sobre les condicions artístiques, laborals i afectives a les quals s’exposa un cos en contextos escènics i museístics, activant peces performatives, coreografies, com a performer, ballarí/ballarina o creador/a.

Ho hem anomenat Cos de treball i l’hem començat a definir com un espai on plantejar-nos dubtes les unes a les altres, amb la intenció de generar un lloc segur i un primer moviment-situació d’altres que, amb seguretat, es desplegaran al llarg dels pròxims mesos al voltant d’aquestes qüestions.

Sent conscients que totes i tots formem part de la mateixa maquinària, i advertint l’enigma que ens provoquen les altres parts, aquelles que no som nosaltres, pensem que, potser, coneixent les condicions, realitats, estats i preguntes de les altres persones, les nostres propostes, desitjos, energies, queixes, límits i altres qüestions que travessen aquests diàlegs o negociacions que es despleguen en l’àmbit artístic, escènic i performatiu, deixin espai per a tots els punts de participació d’aquesta maquinària.

La idea és estar millor entre nosaltres, començar un camí en què els aspectes que generen soroll en la nostra pràctica comencin a dissipar-se o, millor encara, que no arribin a aparèixer perquè ens hi avancem.

Almenys imaginar i practicar com seria això: estar millor, desfer-nos de les empremtes de gust amarg que, de vegades, aquest treball ens deixa en forma d’experiència.

Ens proposem, a priori, no pensar només en problemàtiques —sabem que existeixen i sabem que sorgiran en les nostres converses—, i seria preciós navegar-les juntes. Potser l’objectiu no és trobar solucions (almenys no ho concebem com un camí tan directe, tan productiu), sinó imaginar un recorregut propi d’aquesta trobada que ens deixi vibrants.

Per això, no ens interessa tant l’enfrontament o el desafiament. Imaginem una posició més de costat, un cercle gegant i un centre buit que aculli aquestes preguntes i respostes sense noms ni cognoms.