6 abr 2024

CCC#81

Mostra del treball en procés Lo Imposible es Desaparecer de Lara Brown i Jonás de Murias

Com és possible que les danses populars puguin arribar des de tan lluny en el temps i aparèixer al present?
Potser són els cossos de les dansaires els vehicles a través dels quals aquestes danses poden viatjar en el temps.
De vegades les danses es resisteixen a ser arxivades i seguim intentant dibuixar-les, comptar-les, palabrejar-les per congelar-les en algun lloc.
Quina necessitat de fitxer té alguna cosa que passa diferent cada vegada?
D'un cos a l'altre van trotant aquests balls.
Respirant un aire distingit, un clima distingit, movent un cor distingit cada cop.

Aquest treball és una reflexió performativa que planteja com els cossos fan de contenidors de les nostres danses del passat perquè puguin travessar el temps i aparèixer en el present. Preguntant-nos què serà allò que ens permet incorporar a un context contemporani els moviments d'arrel i les danses populars de fa segles, neix aquesta nova creació. En aquesta peça es canta i es balla com arxiva un cos, com arxiva una paraula, com vibra un arxiu, fins a quin punt el cos arxiu és capaç de trencar la idea lineal de temps.

Mostra d'un assaig obert per a probar una nova aproximació d'aquest treball ja estrenat, alhora que treballant les llums i la tècnica per un format de sala tancada. 

Lara Brown. Nascuda a Burgos, 1986. Desenvolupa la seva feina entre Madrid i Barcelona. És artista i performer. Entén la creació des de la investigació de moviment com a generadora d'un gest poètic que es traça a partir del pensament i l'acció. Durant el 2023 forma part com a creadora i performer del projecte Viva La Montaña, pensat per al pavelló d'Espanya a la Quatrienal de Praga, comissariat per Maral Kekejian. Alhora desenvolupa la nova creació Lo Imposible es Desaparecer, recolzada per Fira de Mediterrània de Manresa i Festival Escena Patrimoni i Generalitat de Catalunya. Al novembre d'aquest mateix any és convidada a participar a l'exposició de La Casa Encendida, Picasso Sense Títol, per a la qual crea la peça performativa Nosotras Sin Sinopsis. El 2021 obté la residència de creació de Graner, Centre de Dansa i Arts Vives, amb el projecte El Movimento Involuntario, que investiga l'origen del ball popular la Jota i l'impacte el folklore en un cos amb contemporani. Recolzada també en residència per L`Estruch, Fàbrica de Creació, i TEA, Tenerife Espai de les Arts, al cicle La Cresta. La seva estrena va tenir lloc a Fira Mediterrània de Manresa, i s'ha presentat al Festival EsDansa el 2022. La seva peça Bailar o Lo Salvaje, recolzada per l'ajuda a coreografs de la Comunitat de Madrid, s'ha presentat a festivals com Quinzena Metropolitana de la Dansa, Bailar los Patios, de Conde Duque, Festival Dansa València, Ciclo Soledad, Expo Dubai 2020, Pavelló Espanya, Pic-Nic Sesion, CA2M… El 2021 obté el Premio Circuitos de Arte Joven de la Comunitat de Madrid, pel seu treball Puede que haya maneras de acercarnos. Amb aquest treball en diferents formats ha participat en contextos com Sismògraf Olot, Espai Nyamnyam, i Teatracciones Espacio Tangente. Ha estat convidada com a artista i ha format part de la trobada BRUT 2019 del Centre de Dansa La Caldera, del cicle ARAR el 2020, i del context BRUTAL 2022, en el qual ha realitzat l'acompanyament a les residents del 2022, creant un espai per a les pràctiques performatives anomenat Los Tornados. El seu treball anterior Ser Devenir va ser resident al Centre de Dansa La Caldera, 2019, a Creació Danzálava Espacio Azala. Espai LEAL LAV, La Lac¡guna i Cicle IN-prescindible, La Poderosa, 2018, i Certamen de Coreografico, cicle Me myself and I. I presentat a Corpografies #6 a La Caldera, 2021, Festival MOVER MADRID, 2021, Festival ENDOA, València, 2020. És performer de la companyia Aurora Bauzá i Pere Jou, a la peça WE ARE (T)HERE, i ho ha estat de companyia El Comte De Torrefiel, a la peça La Plaza. Així com a les exposicions Todas las Variaciones son válidas, d'Esther Ferrer per a Museo Nacional Reina Sofia, i en Una exposició Coreografiada, del museu Ca2M. L'any 2017 obté el premi CREACIÓN INJUVE en dansa per a la seva primera producció Auto-o com generar multitud de maneres de mirar un cos, estrenada al Festival Escena Oberta.

Jonás de Murias compon paisatges sonors d'ímpetu hipertextual. Mitjançant un collage de textures sonorolingüístiques peregrines, rastreja diferents maneres de desencadenar sentiments de desig, pertinença o catàstrofe. A manera de comú o etnografies inventades, les seves obres prenen forma de vegades de performances, instal·lacions sonores o peces audiovisuals que recablegen els biaixos pels quals associem materials sonors i lingüístics amb idees de classe, origen geogràfic, etc.; són aquests dispositius com a agenciaments del règim sonor social consensuat, com a formes en què sonoritats en ruïnes o desús de les zones més descartables s'imaginen futuribles, com una suspensió del mecanisme social que fa que la integració de certes sonoritats comporti la promesa del seu extermini . Jonás de Murias ha realitzat residències artístiques a El Ranchito - Matadero, PhotoEspaña PHEstudios, EBT Matadero, Hammana Artist House, etc., així com sessions sonores a Fylkingen Stockholm, Fabra i Coats, Centre LGTBI de Barcelona, La Capella, Picnic Sessions (CA2M ), Vernos  de la Villa, Fira Mediterrània de Manresa, EXPO Dubai, Kunstraum Kreuzberg, Sala de Arte Jovne de Madrid, This is jackalope Madrid, etc; i exposat a Matadero Madrid i altres galeries. Com a part del col·lectiu d'art verbal tacoderaya ha presentat les seves obres a Conde Duque (Poem Room), L’Internationale Online, CA2M, etc. En col·laboració amb Lara Brown, han presentat el seu treball en contextos com La Noche del Patrimonio i la Fira Mediterrània de Manresa.

Més sobre Lara Brown, Jonás de Murias a La Caldera

Dissabte 6 d'abril,  a les 20h

Entrada gratuïta amb reserva prèvia