CCC#45

Los detectives

Concrete Matter és un projecte sobre cossos concrets: els nostres i els de les nostres mares. És una recerca al voltant de la dansa, del plaer i del vincle materno-filial. És ballar amb les nostres mares per plaer. Construir una polisèmia corporal que es genera a partir de la trobada entre els nostres cossos a escena. Parlem del desig i de la seva abstracció, que es fa palesa en el fet d’estar juntes, de ser un cos. Parlem del present radical de moure’ns a una, de cuidar-nos i carregar-nos les unes a les altres. De com el fet coral i el personal col·lideixen entre sí. De com desfer-se i de com ser carn.

MARES I PLAER. En el nostre tercer treball volem parlar del plaer, i hem escollit fer-ho amb els nostres referents femenins més propers: les nostre mares. Totes elles nascudes entre l’any 51 i el 58, pertanyen a una generació que es troba a cavall entre la dictadura i la democràcia. Una generació de canvi de paradigma en el nostre país en tots els sentits i a molts nivells, en especial sobre el paper de les dones a la societat espanyola. Ara que ens trobem en un moment de canvi radical pel que fa a la política dels cossos, ens sembla pertinent posar èmfasi en aquest contacte pell a pell, en el plaer de tocar-se, en la gramàtica del tacte amb les dones amb qui un dia vàrem ser un únic cos. Per altra banda, posant al centre la pell volem reivindicar també allò intangible i improductiu: posar damunt la taula l’univers dels afectes i el seu paper crucial en qualsevol societat humana, fer-lo motor de reflexió col·lectiva i així denunciar l’oblit a què el sotmeten qui ens governen. Fer apologia de tota aquella informació que es transmet sense paraules. El plaer que reivindiquem no té a veure amb un producte que hom pot consumir, ans al contrari: no volem fer-li el joc a la pornografia que pretén traduir els nostres cossos en mercaderies i productes, sinó recuperar el sentit oblidat que conté el plaer més enllà de l’orgasme, del fet sexual. Reivindicar una reescriptura d’allò eròtic; reescriure la gramàtica del plaer de tocar-se i d’estar juntes en aquesta època en què ens asseguren que la nostra supervivència passa per no tocar a qui estimem. Una època que ens empeny a no estar juntes, a la desconnexió amb les que tenim afinitat dins d’un món apartment hiperconnectat.