Dancismo
Dancismo és un vídeo-assaig que qüestiona la coreografia quant a dispositiu de moviment dels cossos per a la mirada neoliberal i el poder global. En aquest context, es tracta de redefinir allò coreogràfic en funció de la dansa i en funció del cos. Alliberar la dansa de la coreografia. Indagar sobre una potència que mentre exerceix un domini anticoreográfic sobre els cossos, mostra les cicatrius de la seva modelació quant a cossos treballadors i cossos desitjants.
Aquesta activitat es desenvolupa en paral·lel a la participació de Paz Rojo a l'Sporá Prógrama
Dancismo s'ha presentat anteriorment en el CA2M (Móstoles); Festival ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida, Madrid) i Festival 4x4, Ciutat de Mèxic.
Dirigit i escrit per Paz Rojo
Col·laboració artística, edició i muntatge Emilio Tomé
Any de producció 2014
PAZ ROJO Coreògrafa, ballarina i investigadora. Els seus interessos giren al voltant de la investigació basada en la pràctica de la dansa i la producció de sabers considerant la intersecció de les dimensions artística i filosòfica així com la generació d'ecologies alternatives al teatre i més enllà. La seva pràctica inclou debats sobre la dansa al capitalisme tardà i l'estètica de la dansa després de la fi del futur. Llicenciada en coreografia per la Universitat de les Arts d'Amsterdam (1996-2000) i Doctora en Pràctiques Performatives amb especialització en coreografia per la Universitat de les Arts d'Estocolm, Suècia amb el projecte de tesi de recerca artística titulat The decline of choreography and its moviment: a body's (path)way. Una investigació artística realitzada en suports coreogràfics, performatius, escènics, textuals, audiovisuals i curatorials generant una diversitat d'artefactes artístics com el sol “Lo que sea moviéndose así” (2011), l'experiment curatorial “¿Y si dejamos de ser (artistas)?” (Madrid 2013); l'assaig àudio-visual Dancismo (2014); el festival “¿Qué puede un Cuerpo?” (2014-2015); el dispositiu escènic de dissociació audiovisual “Eclipse : Mundo” (2018) i el film experimental “To See This Dance” (2019). Després de fer el solo Lo que Baila (2021), crea el marc de recerca artística Morir Bien (2022) un projecte de llarg recorregut i amb diferents formats que investiga formes de dansa que s'aventuren més enllà de la percepció humana a favor de la potencialitat i allò desconegut. La seva activitat inclou també projectes d'edició, escriptura i publicació com ara el llibre “To Dance in the Age of No-Future” (Ballar a l'Era del No-Futur), publicació que forma part del seu doctorat (Circadian, editorial sense ànim de lucre, Berlín 2019). La publicació pròpia “¿De qué hablamos cuando hablamos de danzar en un plano de percepción destituyente?” (Madrid 2018). I la coedició del llibre-laboratori “Vocabulaboratories” (Amsterdam-Viena 2008). Des del 2009 realitza activitats docents, organització de seminaris, trobades, conferències, xerrades i supervisió de projectes artístics tant en programes de Màster universitaris d'art europeus com en iniciatives artístiques independents a Amèrica Llatina.
Més sobre Paz Rojo a La Caldera