CRIS CELADA - EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR

Profile picture for user El Pollo Campero- Comidas Para Llevar- Cris Celada

EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR. Cristina Celada estudia Pedagogia i Art dramàtic, moviment escènic, clown i doblatge. El 2005 es muda a Barcelona, on desenvolupa la seva pròpia activitat teatral, combinant creacions de tall més contemporani amb espectacles de cabaret i cafè teatre. Interessada a desdibuixar les línies que limiten allò que anomenem teatralitat, quins elements són necessaris perquè un fet sigui teatral, de quins podem prescindir? També treballa al voltant de la idea de barrejar alta i baixa cultura, pop i pensament, cabaret i llenguatges contemporanis a escena. I desbordar l?escenari, treure el teatre de la sala de teatre. En els darrers temps ha format part del Col·lectiu ARTAS, associat a La Poderosa (Barcelona); ha treballat a l'equip de Bad Translation, un muntatge de Cris Blanco; ha estat actriu a la companyia El Conde de Torrefiel a La noia de l'agència de viatges ens va dir que hi havia piscina a l'apartament. Entre el 2017 i el 2022 va formar part del col·lectiu d?artistes associades a MacBa, on va activar les exposicions de Joan Brossa, Jaume Plensa, Charlotte Posenenske i Art d'Acció. I creat projectes propis per al museu, com a Condicions de Treball, una investigació ritualitzada sobre les condicions materials a la vida dels artistes, un dels seus temes preferits. Crea coses per a l'escena a la meva pròpia companyia, El Pollastre Çampero menjars per emportar, amb la qual ha presentat 4 espectacles: Sekvantaro: peces codependents de durada relativa en què les actrius intentaran no fer teatre (2014), Les actrius sempre menteixen ( 2017), Parecer Felices (2019), i El Futuro (2022) Des del 2014 forma part del col·lectiu Leer es Sexy, que crea peces escèniques i audiovisuals barrejant de pensament crític i cultura pop a través del doblatge.

UNIVERS ARTÍSTIC DE LA COMPANYIA. Travessant aquestes línies de treball, m'interessa preguntar-me, qüestionar-me la vida; són preguntes que em faig pel fet d'estar viva, em pregunto en l'acció: Com ens afecta viure a la ciutat que vivim, al país, al món? Com afecta el que veiem al carrer, el que llegim als diaris, al teatre que practiquem? Com es relacionen l'entorn i la pràctica teatral del Pollo Campero, menjars per emportar? Què és fer teatre contemporani? Quelcom és contemporani pel fet de fer-ho ara, al nostre present? No intento buscar respostes a aquestes preguntes - perquè intueixo que la resposta és múltiple -. No m'interessa respondre, sinó més aviat deixar que les preguntes mutin, canviïn de lloc, es recol·loquin. Em faig preguntes més per amor al qüestionament que no pas per amor al coneixement. Investigo amb aquestes preguntes posades, amb aquests interrogants al cos entro a assajar. M'interessa la idea de recorregut, moure les persones de lloc, moure'ns amb les persones, no estar sempre al mateix lloc. M'agrada que el teatre arribi a les grans sales, a les petites ia les cases, als festivals i als barris, que sorgeixi i passi en un context, que no es quedi en un diàleg entre entesos, que transcendeixi i vagi a algun lloc que no sigui "casa", que vagi allà on no estigui còmode. M'interessa treballar en xarxa: Treballar amb persones, col·lectius que treballen al mateix lloc i de vegades alhora que nosaltres, compartir, contagiar-nos.

2023
Residències en xarxa

El Futuro

El futur és una especulació.
El futur no existeix.
Imaginem el futur, contínuament.
Els futurs existeixen.
El futur és “alguna cosa” que no podem veure “en present”, forma part del terreny de la conjectura. La proposta de peça escènica gira al voltant d'aquesta impossibilitat. Com imaginar alguna cosa que no has vist? Com posar en joc els elements necessaris perquè es produeixi el futur que imaginem? Com es pot convidar a l'evocació d'una cosa que no s'ha viscut?
El Futur... què et diu?
Abans que la teva imaginació fatalista es posi a maquinar, et proposem un exercici de suspensió.
El Futur. Deixa-ho aquí. Interromp els teus pensaments, per.
I ara que ja estem més tranquil·les, vegem El Futur.

La investigació parteix de la idea d'interrompre el nostre imaginari de futur. Veient que allò terrible s'ha colat amb normalitat als nostres caps. Pensem en l'escena i els seus voltants com a llocs idonis per qüestionar la nostra imaginació colonitzada per ficcions fabricades per espantar-nos. Mirar enrere en lloc de endavant.

L´objectiu fonamental d´aquesta residència que hem dut a terme en complicitat amb el festival Citemor era adaptar l´obra a espais mitjans, sense possibilitat de penjar telons. També volíem adaptar la primera escena de l'obra, protagonitzada a la seva estrena per participants dels laboratoris comunitaris. En aquesta ocasió no hi va haver laboratori, les actrius de l'escena que es duu a terme durant l'entrada de públic havíem de ser les actrius de la resta de l'obra.

Residència en col·laboració amb Citemor - Montemor-o-Velho a Portugal amb el suport de l'Institut Ramon Llull.

Ficha artística

Una creació del Pollo Campero, menjars per emportar.

Idea i Direcció: Cristina Celada

Text: Cristina Celada en col·laboració amb Rosa Romero

A escena: Rosa Romero i Cristina Celada

Coordinació tècnica i disseny il·luminació: Miguel Ruz

Espai sonor. tècnica de so: Vanesa Rodrigo

Vídeo: Hugo Barbosa - Citemor

Fotografia: Susana Paiva - Citemor

Una coproducció de: Festival TNT, Teatre Calderón de Valladolid, Conde Duque i El Pollo Campero, menjars per emportar.

En col·laboració amb: La Caldera i Teatre L'Artesà.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de festival Citemor, La Caldera i Institut Ramon Llull

2021
Residència de creació

EL FUTURO

Aquest projecte neix d'una pregunta, ¿com serà la vida d'aquí a 100 anys, 1000 anys?. I d'una certesa, si no puc imaginar-ho, no existirà, o el que hi ha d'haver em deixarà totalment de costat. I si només puc imaginar un futur àrid i despersonalitzat, un futur individualista on les persones sentim que no tenim res més a fer, potser és això el que em trobi a la volta del calendari. Perquè estem ubicades en la distopia, herència de tota la ficció que hem consumit. Els nostres referents en ciència ficció solen dibuixar mons difícils de viure. Plantejar-me el futur comporta un exercici d'imaginació, també de projecció. Una cosa semblant al que faig amb el passat remot que només he conegut a través de la història que m'han explicat, que també és fragmentada, subjectiva, i relatada pels guanyadors dels grans polsos de la història.

Amb el suport de La Caldera, estic desenvolupant El Futuro, manual de instrucciones, un document textual serà lliurat a l'audiència que acudeixi a la presentació. Un programa de mà-manual d'instruccions que serà llegit pel públic en un espai escènic concebut per imaginar / evocar. Em proposo l'escriptura d'un text que es completi al cap de l'espectador / lector. També la construcció d'un espai escènic que dialogui amb l'audiència i la proposta textual. Un lloc on llegir, cadascuna al seu ritme, però totes juntes en el mateix espai. El contingut del Manual d'Instruccions convida a la 'intromissió' i a la coautoria del lector.