Sensibilitat artificial és un estudi sobre la dicotomia mentida-sinceritat i és el primer projecte de creació individual d'Élise Moreau, després de dedicar cinc anys als processos col·lectius.

A les arts contemporànies, on la noció de personatge ha desaparegut pràcticament, i a la societat actual, on la seva representació és omnipresent, es pregunta com de diferents són les accions performatives de les accions socials. La proposta investiga, doncs, l'art de confondre com a pilar de les nostres relacions interpersonals i del contracte moral escènic.

Sensibilitat artificial rescata el debat del segle XVIII sobre la correcta tasca de l'actor en què s'enfronten el romanticisme i el classicisme. Uns prediquen la sinceritat de les passions de l'actor, altres venen els mèrits del fingiment atent i precís. El projecte transposa aquesta problemàtica a les pràctiques escèniques actuals amb el desig d'indagar la possibilitat d'un híbrid: la sensibilitat artificial.

La residència a La Caldera se centrarà en un estudi corporal de l'Ensayo sobre el origen y naturaleza de las pasiones, del gesto y de la acción teatral escrit per Francisco Rodríguez de Ledesma sota el pseudònim Fermín Eduardo Zeglirscosac el 1800, un veritable manual d'interpretació destinat a un objectiu molt concret: la instrucció de nous actors. Prestant el meu cos a les seves descripcions precises, aspiro a explorar els moviments atribuïts al que ell anomena les passions veritables versus els de la seva teatralització.